Si no estàs familiaritzat amb els conceptes relacionats amb l’accessibilitat, és possible que no coneguis el terme: “barrera arquitectònica”.
Si estàs al dia dels nostres posts o entrades de blog, t’hauràs donat compte que aquest concepte és recorrent en tots els continguts de GARU. Tant si ets dels primers com dels segons, presta atenció, perquè avui desgranem la idea.
Es denomina barrera arquitectònica a tots aquells elements que obstaculitzen o impedeixen la mobilitat, comunicació i integració de persones, ja que sigui en àmbit públic, exterior com interior dels edificis.
HoAvui dia, existeixen diferents tipologies de barreres arquitectòniques::
- Urbanístiques (BAU). Presents en vies i espais lliures d’ús públic. Exemple: Desnivell entre la vorera i la carretera.
- D’edificacions (BAE). Les que trobaràs a l’interior dels edificis, tan públics com privats. Exemple: WC d’un bar, o per accedir al primer pis d’un edifici.
- De transport (BAT). Impedeixen o dificulten l’ús del transport públic o privat. Exemple: Autobusos sense rampa mòvil.
- De comunicació (BC). Dificulten o impedeixen l’emissió o recepció de missatges. Exemple: semàfor sense adaptació per discapacitats auditives.
Les repercussions que es desprenen de la presència de barreres arquitectòniques afecten al món relacionatl, comunicacional, laboral, del desplaçament, acadèmic, etc. Davant això les solucions serien les de vetllar pel cumpliment de les lleis corresponents, així com, aplicació de normes arquitectòniques a le sestructures, realització de sreveis polivalents, promoure actituds solidàries i difondre un missastge que fomenti l’Accessibilitat Universal.
Però… Quins beneficis aporta GARU al respecte?
