Ciutats Accessibles

Els plans urbanístics de les ciutats són una mica complex a l’hora d’unir disseny i funcionalitat. La Unió Europea és, principalment una societat urbana, amb quatre de cada cinc ciutadans que viuen en pobles i ciutats. Aquesta distribució i disseny, afecta directament la manera de vida dels seus habitants. Com es relacionen, com exerceixen les seves activitats laborals i socials. Per descomptat tot això repercuteix directament en la qualitat de vida de les persones. Des de fa anys, poc s’ha tingut en compte en els seus dissenys, l’accessibilitat.

Durant aquest any està previst que la Unió Europea compti amb 120 milions de persones amb algun tipus de diversitat funcional, i aquest nombre augmentarà amb l’envelliment de la població.

Tant la gent gran com les persones amb diversitats funcionals han estat els grans oblidats en el disseny urbanístic. Aquestes s’enfronten a molts obstacles en les seves vides, obstacles que van des del mateix estigma social a què estan sotmesos com a les traves d’accessibilitat que existeixen a les ciutats en què viuen. Així, coses tan assequibles per a alguns, com el fet de viatjar, ja sigui per turisme o per treball, dificulta enormement el dret que hem de tenir tots de poder accedir-hi. Trobar la manera de facilitar el trànsit de persones invidents, en cadira de rodes o amb qualsevol altra dificultat funcional és un deure, un dret fonamental. Cal utilitzar plans de desenvolupament en l’àmbit urbanístic per aconseguir un equilibri que permeti l’accessibilitat de qualsevol persona, sigui quina sigui la seva capacitat per a la seva mobilitat o / i per a qualsevol que tingui algun impediment que li creï una dificultat afegida a la seva pròpia dificultat personal.

És un deure Constitucional construir ciutats sense barreres, ciutats per a tothom.

Encara hi ha molts reptes per aconseguir una igualtat per a tots els habitants de ciutats i pobles: rampes, ascensors, etc., per accedir a l’transport públic i solucions pràctiques per aconseguir espais sense barreres i de fàcil accés. Voreres, establiments, edificis, cases, oficines, etc.

Avui en dia cada vegada més ciutats europees estan modelant per aconseguir dissenys accessibles per tots els seus habitants. De fet, hi ha un premi creat en l’any 2010 que s’atorga cada any a la Ciutat més Accessible.

En definitiva, és necessària l’accessibilitat per a tots i en tots els serveis que les ciutats ofereixin.

Les ciutats guardonades en edicions anteriors: Àvila (Espanya) en 2011, Salzburg (Àustria) el 2012, Berlín (Alemanya) el 2013, Göteborg (Suècia) el 2014, Boras (Suècia) el 2015, Milà (Itàlia) el 2016, Chester (Regne Unit) el 2017, Lió (França) el 2018 i Breda (Països Baixos) el 2019. En l’edició 2020 el primer premi ha estat per a Varsòvia (Polònia) i el segon per Castelló de la Plana (Espanya).

(Font: https://www.viajesinbarreras.com/ciudad-accesible)

Àvila
Àvila té, en la seva ruta turística, un primer punt de trobada: Centre de Visitants, que presta cadires de rodes i ofereix la informació necessària sobre les rutes més accessibles per visitar la ciutat. La maqueta de la seva famosa muralla conté informació en braille, un detall important a tenir en compte, ja que és una cosa que hauria d’estar present en totes les informacions d’interès que estan a l’abast de tots. Té condicionat un tros de la muralla ( “La Porta de el Pont”) d’un aproximadament 100 metres de longitud perquè el visitant que vagi en cadira de rodes pugui accedir mitjançant una rampa.

D’altra banda, l’Ajuntament ofereix nombroses places d’aparcament per a persones amb mobilitat reduïda i una guia amb informació d’hotels, restaurants, monuments i llocs culturals que ofereixen opcions d’accessibilitat. Amb això, tracta d’oferir a l’visitant un turisme accessible i inclusiu.

Milà
Aquesta ciutat italiana porta anys millorant els seus projectes d’accessibilitat. Combina un disseny urbanístic i arquitectònic que promociona una adequada accessibilitat i facilitat d’ús i respecta els principis de la ciutat, que es basen en oferir un disseny pensant en tots, sense exclusions. La seva forma de pensar prioritza aconseguir entorns, productes i serveis que puguin ser utilitzats pel major nombre de persones. L’Ajuntament treballa amb les associacions de persones amb diversitat funcional amb l’objectiu d’acabar amb les barreres arquitectòniques i sensorials.

Els punts més turístics de la ciutat són accessibles per a tothom, sense tenir barreres arquitectòniques, amb rampes i ascensors (Galeria Vittorio Emanuele II, el Castell Sforcesco, el teatre La Scala i l’Església de Santa Maria delle Grazie).

Boràs
El govern suec, en l’any 2015 va dictaminar que la manca d’accessibilitat havia de considerar formalment com una forma de discriminació. Així, van començar a projectar diverses accions i plans per acabar amb aquesta. Boras compta amb moltes zones verdes que inclouen camins pavimentats pels quals transitar amb cadira de rodes. Els punts més turístics de la ciutat, com el City Theatre i el Museu Tèxtil són totalment accessibles.

A més, és inusual la implicació de l’Ajuntament, que s’encarrega d’elaborar una base de dades amb tots els establiments, hotels, botigues, restaurants, centres mèdics, que compleixen els requisits d’accessibilitat. Alguna cosa important és que hi ha una ajuda econòmica per poder convertir i adaptar les cases privades en accessibles i el transport públic és gratuït per a les persones amb diversitat funcional.